Són molts els exemples de com la cultura catalana evoluciona i es renova a partir d’aportacions de catalans i catalanes d’origen immigrat.
En gastronomia, la mona de Pasqua té un origen àrab. El nom prové de la «munna», terme àrab que significa «provisió de la boca», i era un regal que els moriscs feien als seus senyors.
En literatura, l’escriptora Najat el Hachmi d’origen marroquí va guanyar el premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull de novel•la del 2008, amb L’últim patriarca.
En música, les havaneres són el testimoni de la marxa a Cuba durant el segle XIX de nombrosos mariners catalans que buscaven com guanyar-se la vida i tornaven carregats de rom, tabac, ritmes i cançons. Igual que la rumba flamenca, també anomenada catalana, és hereva directa de la guaracha cubana.
La identitat, tant individual com col•lectiva, no és estàtica sinó que es renova constantment. Acceptar les diferències culturals que ens envolten és fomentar la convivència i la cohesió social.