El terme càtar ve del grec "khataros" i vol dir pur. Estudis recents apunten, però, que podria derivar de "ketter", que era com se'ls coneixia a Alemanya i significava heretge.
     Aquesta doctrina es coneixia des de l'antiguitat, i sembla estar relacionada amb algunes idees que practicaven alguns membres de sectes búlgares anomenades "Bogomils".
     Igualment, i pel fet que es van donar a conèixer en un concili que tingué lloc prop d'Albi (1165), els conegueren també com "Albigesos". Ells, però, s'anomenaven "cristians o bons homes"
     El catarisme fou una religió cristiana basada en una interpretació molt personal de les Escriptures: el dualisme, una idea senzilla que enfronta els principis del bé i el mal. Aquesta en fou la base.

     Aquest camí va des del Santuari de Queralt (dintre del municipi de Berga) fins al Castell de Montsegur. És recomanable fer-lo a peu, encara que molts dels seus trams es poden fer a cavall o amb bicicleta i fins i tot molts dels seus centres d'interès poden visitar-se també desplaçant-se amb cotxe.

     És un itinerari de muntanya senyalitzat com a Sender de Gran Recorregut de caràcter internacional (G.R. 107) i complementat amb senyals direccionals a les cruïlles i altres senyals informatius sobre les etapes bàsiques i els principals serveis que es poden trobar al llarg del camí.

     S'ha publicat també la Guia del Camí dels Bons Homes (editada conjuntament per Edicions Altaïr i el Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs-Berguedà). En aquesta guia s'hi pot trobar tota la informació necessària per fer aquest trajecte a peu en 8 jornades: mapes, plànols de nivells, referències horàries, gràfics, informació sobre els allotjaments i serveis, etc. Les etapes programades en aquesta guia són: Queralt, Gósol, Bagà, Bellver de Cerdanya, Porta, Merenç-de-las-Vals, Orgeis, Comús i Montsegur.

     Relatem a continuació l'experiència personal viscuda per tres joves berguedans (l'Anna Peraire, l'Alfons Alsina i l'Albert Esclusa) sobre una variant del Camí dels Bons Homes i fet al revés, és a dir, de Montsegur a Queralt i amb les etapes següents: Montsegur, Prades, Orlu, Merens-les-Vals, La Porta, Martinet, Refugi Prat d'Aguiló, Gósol i Queralt:

(5 hres.15'- 19 km. aprox. - bon temps.) 05/07/1998

- Sortida dels aparcaments de cotxes del Castell de Montsegur, 6,30' hres. seguint el caminet que baixa al mateix poble de Montsegur. Tot seguit hi ha una pujada suau direcció al coll del Serrat de Liam, 7,30' hres. per anar després baixant un camí amb una pendent no massa brusca on s'hi troba forces maduixes silvestres i a la vegada moltes mullenes que dificulten el bon caminar. Aquest camí ens porta a les cases de Pelail, 8,30' hres. on es pot comprar mel casolana. A la sortida i en l'encreuament de la carretera es troba una fita de fusta marcant la direcció cap a Comus. Cal seguir a la dreta per la carretera asfaltada tot pujant suaument però a la vegada el trajecte és força prolongat fins arribar al començament d'una pista forestal que va seguint per la vora d'un rierol sense aigua. Aquest camí és d'una pendent considerable que s'endinsa per les Gorges de la Frau, fins arribar a una pista forestal més important on hi ha una fita de fusta, 9,30' hres. Aquest indret pot ésser un bon lloc per fer un mossec. Seguidament prendre el camí a l'esquerra direcció a Comus on es pot fer unes fotografies de l'indret, 10,30' hres. A la sortida del poble de Comus es troba una altra fita de fusta que marca la direcció a Prades i entre mig dels prats segueix el camí que porta directament al poble de Prades, 11,45' hres.

(6 hres.- 24 km. aprox. - bon temps.) 06/07/1998

- Sortida a les 6 hres. direcció Montaillou tot pujant suaument direcció al Castell d'aquesta població. Una vegada travessat el poble cal agafar el camí que puja amb força pendent al coll de Balaguès on hi ha una fita de fusta, en aquest indret i en bona visibilitat cal treure la màquina de fotografiar i prendre les fantàstiques panoràmiques que des d'aquest coll es pot gaudir, 7,30' hres. A partir d'aquest punt cal tenir molta cura en trobar les senyals del GR, doncs l'herba fa difícil la localització de les mateixes, però tot i això hi ha algunes senyals pintades damunt de les pedres i amb boira pot ésser molt perdedor. La direcció a prendre és més aviat tirant una mica a l'esquerra fins arribar a una pleta on hi pot haver bestiar. Cal passar per la dreta de la pleta i més endavant a l'arribar a l'altra vessant es pot divisar una pista forestal on realment s'ha d'arribar i al mateix temps prendre direcció a la dreta on es tornen a trobar les senyals del GR. Tot seguint la pista s'arriba a un encreuament on hi ha una fita de fusta situada al Pla de Garde, 8,30' hres. Seguir direcció Sorgeat i quan s'arriba a un revolt molt tancat (es divisa la vessant d'Ax-Les-Termes) s'ha de trencar a l'esquerra on en un arbre (que no és molt visible) té una senyal del GR. Aquí pot ésser un bon lloc per esmorzar, 9 hres. A partir d'aquest indret hi ha una baixada suau i de molt bon fer que passa per mig de falgueres, aleshores s'arriba a una carretera asfaltada que cal agafar direcció cap a la dreta. Més endavant la ruta trenca a l'esquerra per una pista que porta a l'entrada del poble de Sorgeat, bon lloc per refrescar-se a la font de l'entrada del poble, 10,30' hres. El camí continua cap a la població d' Ascou, on hi ha una fita de fusta que indica la direcció a Orgeix, 11 hres. A partir d'aquest punt cal tenir en compte les senyals del GR i seguir tots els rètols que indiquin Orgeix i no Orlu, doncs hi ha un punt i al costat d'una petita central elèctrica que pot ésser molt perdedor i pot fer que es prengui la direcció a Orlu per un coll que queda molt allunyat i pot fer que la jornada sigui més llarga del compte. Una vegada arribat a Orgeix i fent una baixada amb una pendent considerable però curta, 11,30, s'ha de travessar el pont i pujar pel costat del riu direcció a Orlu on s'hi arriba molt depressa, 12 hres.

(5 hres. - 15 km. aprox. - bon temps però....) 07/07/1998

- Sortida a les 6,10' hres. direcció a Merens però sense tornar al poble d'Orgeix. S'agafa el camí que travessa el riu per un pont del final del càmping on hi ha unes marques, grogues i taronges. Aquest camí desemboca a la pista que surt d'Orgeix i que segueix el GR-107. L'inici és d'una pendent molt forta i considerable a través d'una fageda molt espessa, fins arribar a una petita pista on hi ha un indicador a Merens, 7,30' hres. continuar a la dreta i travessar un pontet de formigó fins arribar a la pista forestal i asfaltada que puja des d'Orgeix i on es pot tornar a veure les senyals del GR-107, 7,45' hres. En aquest indret hi ha un refugi molt gran però tancat, i també una fita de fusta indicant la direcció a Merens. Cal esmentar que en aquesta fageda es pot veure, amb una mica de sort, algun cérvol. Pujant suaument s'arriba a una cabanya on al costat hi ha un trencant a la dreta que segueix la ruta a Merens, 8 hres. A continuació cal prendre paciència i anar pujant fins al coll de Joux, 9,15' hres. A la dreta del coll hi ha una petita cabanya. En aquest indret cal anar en compte per trobar les senyals doncs per la falta de vegetació i d'arbres aquestes són escasses. La direcció a prendre és perpendicular a la façana de la cabanya i pujar el turó que queda a l'esquerra del coll i per on s'hi arriba. Tot fent camí per la carena es poden entreveure senyals del GR als troncs dels pins situats a l'esquerra, i algunes damunt de pedres que desemboquen a una pista forestal que baixa a Merens. Al començament d'aquest camí hi ha dues marques del GR en una pedra i a dalt d'un marge. Aquest indret pot ésser un bon lloc per esmorzar en cas de mal temps o bé de boira, 9,45' hres. Tot seguit el camí va baixant per una pista forestal ben marcada fins arribar a un trencant, 10 hres. i a mà esquerra hi ha un caminet que amb baixada suau passa per unes cases anomenades les Bordes de Coual. Al final de la baixada s'arriba al poble de Merens-Les-Vals davant de l'Església romànica amb el seu majestuós campanar, 11,15' hres.

(6 hres.15' - 21 km. aprox. - bon temps però....) 08/07/1998

- Sortida a les 6,10' hres. direcció a l'Hospitalet-Près-l'Andorre per un camí que va acompanyant el riu l'Ariège. Aquest camí és de bon fer però llarg i pesat. A l'arribada a la població de l'Hospitalet cal travessar la carretera nacional per la rotonda i entrar a la vila on hi ha una fita de fusta que indica la direcció al coll de Puymorens, 8,30' hres. Aleshores cal prendre un caminet que es va enfilant fins arribar a un trencant on hi ha una fita de fusta que indica dos itineraris, l'un al refugi de les Besines i l'altre al coll, 9 hres. Seguint la direcció al coll i a 15 minuts es pot trobar una cabanya a l'esquerra del caminet, que en cas de mal temps pot servir de refugi. Més endavant la ruta passa per sota de dos grans tubs de ferro que condueixen l'aigua que alimenta la central elèctrica de l'Hospitalet. Finalment el que és un caminet es transforma en una pista forestal que arriba directament al coll de Puymorens, 10,30' hres. La pujada és de pendent considerable però de bon fer. En el mateix coll hi ha lloc per prendre quelcom calent i al mateix temps poder esmorzar, fotografiar les bones panoràmiques i reposar de l'esforç efectuat en l'ascensió. Des del coll es pot divisar la Tossa d'Alp i el Puig Llançada i altres muntanyes conegudes. Seguidament el camí baixa, tal com ho indica la fita de fusta que hi ha en el mateix coll, direcció a l'estació d'esquí i que segueix una pista molt ampla direcció a la Porté Puymorens. En aquest trajecte les senyals del GR són escasses però al final de la pista es comencen a trobar. Al final de la pista hi ha un trencant a mà dreta que segueix la ruta direcció a La Porta, aquest camí passa a prop i a la dreta d'un castell en ruïnes. Més endavant i al final de la baixada es pot veure l'entrada sud del túnel del Puymorens. En aquest mateix indret s'arriba a una pista asfaltada que arriba a la vila de La Porta, 12,25' hres.

(10 hres. - 31 km. aprox. - bon temps) 09/07/1998

- Sortida a les 6 hres. direcció a la Portella Blanca per la Vall de Campcardós tot pujant per un camí de molt bon fer i a l'ombra del Puig Pedrós a l'esquerra.. Al cap d'un temps es troba una cabanya a mà esquerra, 8,30' hres. i forces bordes petites per tota la vall. Faltant poc per aconseguir la Portella Blanca es pot veure restes d'una avioneta que es va estavellar, en el mateix indret i amb una mica de sort es pot veure marmotes que es fan sentir amb els seus característics xiscles. El final de la pujada la pendent es fa més pronunciada però és curta. Al cap damunt de la Portella Blanca és un bon lloc per contemplar la majestuosa serralada del Cadí i prendre panoràmiques amb la màquina de fotografiar. També es pot contemplar La Muga, en front i a la dreta, el Pic Negre d'Envalira, a la dreta del coll, la Tossa Plana de Llés, el Canigó al nord, i un llarg etc. 9,15' hres. Sota mateix de la Portella i a la vessant de la Cerdanya Catalana es pot fer una parada per esmorzar a la vora d'un rierol amb aigua fresca per poder-se refrescar. Seguidament el camí va baixant suaument entre bestiar per la vall de la Llosa. Tot baixant es pot trobar un encreuament on s'ajunten les valls de la Llosa i la vall Civera on hi ha les senyals del GR-11, direcció al coll de la vall Civera per una banda i al refugi del Mal Niu de Meranges per l'altra, y quant al GR-107 segueix direcció a Can Jan de la Llosa conjuntament amb el GR-10 que és una variant del GR-11, 10,45' hres. En aquest indret es troba una cabanya a mà dreta que és la Barraca dels Espervers. Més endavant s'arriba a uns planells on s'hi troba una altra barraca amb una taula i lloc per seure. Cal remarcar que la barraca està en ruïnes, 11 hres. Aquí comença una pista forestal amb una llarga baixada suau fins arribar a Can Jan de la Llosa, 12,30' hres. En aquest punt hi ha una fita de fusta. La ruta segueix direcció cap a les cases de Coborriu de la Llosa on s'hi arriba després de passar una ermita romànica, 13,30' hres. Per aquests indrets cal buscar una bona ombra en cas de bon temps, fer un mossec i reposar un xic. (Aquí es pot deixar el GR-107 que va direcció a Talltendre i Bellver de Cerdanya i fer una variant per reduir la ruta en un dia passant per Martinet). La ruta que a continuació es redacta és la variant abans esmentada. Seguint la pista forestal amb una baixada molt suau ens porta al poble d'Ardèvol, 15 hres. Cal agafar el trencant a la dreta direcció a les cases de la Serra, 15,30' hres. Tot seguit i per una pista forestal es baixa directament a la població de Martinet, 16 hres. No cal passar per la carretera nacional doncs hi ha un carrer paral·lel a aquesta que surt al centre de la població. Ruta magnífica amb bones panoràmiques (una mica dura).

(4 hres.15'- 15 km. aprox. - bon temps) 10/07/1998

- Sortida a les 6,05' hres. direcció a Montellà per un caminet que s'agafa al final del camp d'esports. Puja amb una pendent considerable però la durada és curta, 6,10' hres. A l'entrada del poble hi ha l'encreuament on es troba un indicador del refugi. El camí és una pista forestal en molt bon estat, llarga i amb una pendent considerable. En algun prat que es pot trobar al costat del camí pot ésser un bon lloc per poder fer un mossec. Al final del camí hi ha una cadena on prohibeix el pas dels turismes i des d'aquest indret es divisa a pocs metres el refugi de Prat d'Aguiló, 10,15' hres. En els prats vora el refugi es pot contemplar remats de vaques, cavalls de muntar, eugues i algun que altre Isard. Aquesta jornada és curta i relaxada per la qual cosa fa que es pugui gaudir de les magnífiques vistes de la serralada del Cadí, amb el Coma Bona, Puig Terrers, Pic del Cabirol, el pas dels Gosolans etc. Cal tenir la màquina de fotografiar a punt.

(4 hres.15'- 12 km. aprox. - bon temps) 11/07/1998

- Sortida a les 6 hres. direcció al pas dels Gosolans amb bona vista de la paret nord del Cadí. Cal seguir les marques grogues i blanques que en senyalen la direcció correcte al pas. La pujada és curta però de pendent considerable. Tot pujant es pot començar a veure els Isards que contemplen els teus moviments. Al pas dels Gosolans s'hi arriba al cap d'una hora, 7 hres. Des de les esplanades del Cadí es pot contemplar grans remats d'Isards que pasturen al costat d'eugues. Tot seguit cal prendre el camí visible que flanqueja la serra Pedragosa, i que en un punt aquest el travessa començant la baixada fins arribar al pla, desprès cal tirar a la dreta tot planejant. Més endavant aquest camí es converteix en una pista forestal que es pot fer drecera baixant recta i esquivant els revolts fins arribar a la pista principal que ve del coll de la Balma, esquerra, i va en direcció al Cullell, per la dreta segons es baixa. Al cap de pocs metres s'arriba al Cullell on hi ha una fita de fusta i es torna a seguir el GR-107 que s'havia deixat a les cases de Coborriu de la Llosa, 8,15' hres. En aquest indret hi ha dues opcions per realitzar la ruta dels Bons Homes, l'una, i la més llarga, és prendre direcció a Josa del Cadí, i l'altre és dirigir-se a la població de Gósol. La narrativa següent serà la d'anar directament a Gósol. La ruta passa per la font de la Roca , 8,30`hres. i s'arriba a font Terrers, 9 hres. Bon lloc per esmorzar y refrescar-se a les fonts. A pocs metres s'hi troba l'altra opció anteriorment esmentada i que ve de Josa del Cadí, en aquest indret hi ha una fita que ho indica. Finalment la ruta es dirigeix a Gósol per un caminet amb una pendent suau fins arribar a les primeres cases de Gósol, 10,15 hres.

(8 hres.30'- 32 km. aprox. - bon temps) 12/07/1998

- Sortida a les 5,30' hres. passant per Sorribes a les 5,45' hres., L'Espà 6 hres., i Feners a les 6,30' hres. Després de Feners es troba una fita de fusta on hi ha dues opcions per arribar al pla de Peguera, l'una és pujar al Portet i baixar per la Roca de Ferrús, i l'altra més llarga passa per Butner o Bonner. La ruta següent serà la del Portet d'Ensija. Des de la fita de fusta cal prendre la direcció a Ferrús. Més endavant la pista es deixa i s'agafa un caminet a mà esquerra tot pujant fins a una pista forestal on la ruta segueix a l'esquerra. Al cap d'un temps les senyals s'adrecen a la dreta per un caminet que amb forta pujada s'arriba al Portet on hi ha una font la qual cosa fa que aquest indret sigui bo per prendre l'esmorzar, 8,30' hres. A partir del Portet el trajecte es fa planejant fins arribar a una collada anomenada estret de les Llosarques on comença la baixada pel costat de la roca de Ferrús fins arribar a una pista forestal amb força pendent que arriba a la mateixa casa anomenada, El Ferrús, 10,10' hres. Tot seguit hi ha una pista forestal més ben condicionada que arriba l'encreuament de la ruta de Butner, aquest punt s'anomena Font de la Bruixa. La font es troba dins del bosc i a mà dreta de l'encreuament dels camins. Seguint la pista forestal direcció a Queralt s'arriba al pla de Peguera on hi ha un encreuament de pistes forestals. A la dreta va fins a l'estació d'esquí dels Rasos de Peguera. Seguint les senyals s'arriba a les cases del poble de Peguera, gairebé totes malmeses i sense habitants. A pocs metres de l'Església i a l'esquerra del camí hi ha una font, la font de cal Coix, en aquesta font , en cas de molta calor, cal aturar-se per refrescar-se, doncs l'aigua és fresquíssima, 11,30' hres. Després cal seguir la pista forestal fins arribar a un trencant a mà dreta i que es troba gairebé al costat d'un torrent que s'ha de travessar. A continuació fer una pujada molt curta que desemboca a un antic túnel d'uns 25 metres de llargada on a principi de segle hi passava unes vagonetes de minerals que s'extreia d'una mina ubicada a Peguera. A pocs metres de la sortida d'aquest túnel hi ha la ruta del GR-107 que segueix a l'esquerra amb direcció a Casanova de les Garrigues, però també pot haver l'opció de passar pel camí que segueix amunt i que passa pel Pla de l'Estany. La descripció següent serà pel Pla de l'Estany. Aquesta ruta passa per una fageda de la Baga de Nou Comes on hi ha grans ombres la qual cosa fa que el camí sigui més confortable. Tot planejant s'arriba al Pla de l'Estany, 12,30' hres. on hi ha la casa de l'Estany, avui dia deshabitada. Sota la mateixa casa hi ha una pista que baixa fins el coll de L'Oreller. Seguint de nou les senyals del GR-107 s'arriba al Pla de Corbera on la ruta opcional torna a deixar les senyals del GR-107 per baixar a les cases d'Espinalbet per un altre indret. Al final del Pla i seguint un caminet a través dels prats hi ha un tallat entre dues roques altes on s'agafa el caminet que dur a les cases d'Espinalbet passant per la casa de La Rovira (deshabitada). Una vegada a Espinalbet cal travessar la carretera asfaltada que puja a l'estació dels Rasos de Peguera a l'alçada d'un Càmping. Tot seguit només cal seguir unes senyals blanques que arriben al Santuari de Ntra. Sra. de Queralt pel camí, que popularment s'anomena "el camí de l'aigua", 14 hres. Abans d'arribar al Santuari a l'alçada d'una capelleta (Sant Joan) es tornen a trobar les senyals de la Ruta dels Bons Homes que finalitzen justament al costat de l'Església i en una placa commemorativa. Aquest indret és el punt final o bé l'inici de la Ruta dels Bons Homes.