Menú
“Des del Cor”, l’espectacle creat pel músic i beatboxer Guillem Cardona, amb guió i dramatúrgia de Laura Corominas, reuneix talent berguedà i altres Patrimonis de la Humanitat per trobar els punts d’unió de la cultura.
La plaça, a les fosques. Una lluna sobrevolant per sobre de milers de mirades expectants. Una ballarina que dansa entre teles mentre el públic comença a embadalir. Una coral que emociona des dels peus de l’església. Faiaires i castellers que apareixen en escena per sorpresa. Actrius que trepitgen l’escenari per repensar un salt de plens. Una xaranga que travessa la plaça per acabar portant totes les mirades al balcó. I un músic multidisciplinar, Guillem Cardona, que cus tot el relat amb la seva veu i la seva trompeta, acompanyat per una veu en off i un espectacular joc de llums.
L’espectacle “Des del Cor” ha omplert la plaça de Sant Pere a vessar per celebrar els 20 anys de La Patum com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. La trama musical ha estat creada pel músic i beatboxer Guillem Cardona i el guió és de la dramaturga Laura Corominas.
Cardona ha creat una partitura pròpia per a l’espectacle, basada en les músiques de la Patum, i l’ha interpretat acompanyat per elements de teatre, dansa, acrobàcia i cant coral. L’espectacle ha comptat amb més d’un centenar de persones participant-hi.
La interpretació de la música ha estat a càrrec del mateix Cardona, amb veu, trompeta i màquina de loops, amb la col·laboració de la coral de l’Escola Municipal de Música de Berga, la xaranga Entrompats Band i Marcel Tuyet. En la part teatral, han pujat a l’escenari les companyies berguedanes Tràfec Teatre i Fame Chimica. I la dansa i les acrobàcies han anat a càrrec de Laura Marsal. La plaça, a més, ha parlat als patumaires, amb un relat de la narradora Carme Cabra Vilalta.
La Patum va ser la primera manifestació cultural de Catalunya declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, ara fa 20 anys. L’efemèride coincideix amb altres proclamacions que han vingut després, com els castells —fa 15 anys— i les festes del foc dels Pirineus —10 anys—. Per això, a l’espectacle, també hi han participat els Castellers de Berga i els fallaires de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola.
L’historiador Albert Rumbo, coordinador de la candidatura de La Patum que fa 20 anys va ser proclamada Patrimoni de la Humanitat, ha estat l’encarregat de donar el tret de sortida a l’espectacle, col·locant una torxa encesa al centre de la plaça i donant pas a la primera escena del xou de Guillem Cardona.
Abans, hi ha hagut la celebració institucional de l’aniversari, presentada pel periodista berguedà Xavi Rossinyol. En aquesta part, Rumbo ha destacat que la candidatura de la Patum va ser un projecte de molts anys en què es van implicar moltes persones i àrees de l’ajuntament. El resultat va ser un projecte impecable: “Vam rebre una felicitació per part de la UNESCO perquè no van haver d’esmenar res del projecte que els vam presentar”.
Rumbo també ha reivindicat que La Patum és una de les 90 Obres Mestres del Patrimoni de la Humanitat que hi ha a tot el món. A Europa, només n’hi ha vint. I a Catalunya, una: La Patum. A més, l’historiador ha recordat que, en el procés per arribar a la proclamació, l’Estat només podia presentar una proposta i La Patum va guanyar el pols a altres expressions com el flamenc, les festes del Pilar de Saragossa o la Setmana Gran de Bilbao.
L’efemèride dels 20 anys com a Patrimoni de la Humanitat també ha servit per reunir la majoria d’alcaldes que han comandat l’Ajuntament de Berga en època democràtica. Hi era l’actual vara, Ivan Sànchez, però també Juli Gendrau, Josep Xoy, Josep Maria Badia i Jaume Farguell.
Farguell ha recordat els primers passos que va poder fer ell al Parlament i ha mirat de reüll amb orgull el mosaic del seu mandat que encara llueix a la plaça Doctor Saló. Badia ha recordat l’emoció que la Patum Infantil va desfermar entre el jurat de la UNESCO. Xoy ha fet de ganxo entre el govern de Badia i el de Ramon Camps -que no hi ha pogut ser per motius de salut- i ha reivindicat el treball d’anys, abans d’arribar a la UNESCO. I Gendrau ha reivindicat el relleu garantit que té la festa, gràcies a la bona feina de La Patum Infantil i al jovent que, cada any, fa el pas d’implicar-se en les comparses.
Finalment, l’alcalde, Ivan Sànchez, ha mencionat les vares que avui no han pogut ser a l’acte: Agustí Ferrer, Ramon Camps i Montse Venturós. L’actual alcalde ha celebrat que “La Patum ha estat, és i serà una festa de tothom, no només de la gent que la viu a la plaça”.
També en aquesta primera part de l’aniversari, hi ha hagut protagonisme per a les persones homenatjades aquest any en el marc de la iniciativa de memòria oral Vides de Patum, que recull el testimoni viu de patumaires de tots els temps.
Josep Maria Fontquerni, membre durant tres dècades de la colla dels nans nous, conegut per dur el cap de l’enterramorts, també ha aprofitat uns instants de l’acte per rememorar la seva època a la comparsa. Fontquerni ha parlat de l’evolució que ha tingut la festa i del fet que, en la seva època, “n’hi havia prou amb un o dos acompanyants per nan”. Amb els anys, però, “el tema es va anar complicant”, ha recordat entre rialles.
Núria Alàs, autora de la col·lecció Els Contes de la Patum, ha conversat amb Xavi Rossinyol i ho ha fet amb el barret de Patum que protagonitza les seves històries a les mans. En una xerrada emocionant, Alàs s’ha referit a l’amor per la festa que li va transmetre el seu marit, Ramon Sobrevias, i a l’espontaneïtat de la seva primera Patum viscuda a la plaça.
Antoni Canal i Jordi Culell, guitaires de la guita xica a principis de la dècada de 1960, amb l’anomenada colla del llamp, han fet memòria de l’època en què la guita xica anava de colla en colla: “La guita xica anava molt amb la nostra manera de fer”. Canal ha recordat que trencava els fuets perquè els salts fossin més ràpids i Culell ha contextualitzat que aleshores hi havia menys gent per portar la guita i, si no, “es feia molt pesat” per als que l’havien de carregar.
Les entrevistes estan disponibles al canal de YouTube de l’Ajuntament de Berga i al portal web www.lapatum.cat.
