Menú
Amb motiu del 87è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Berga, el 2 de febrer de 1939, la capital berguedana organitza una nova edició del cicle ‘Rescatem la Memòria, Recuperem la Dignitat’.
Del 30 de gener al 21 de febrer, la ciutat acollirà una desena d’activitats culturals que combinen divulgació, creació artística i recuperació del passat amb la voluntat de preservar la memòria històrica i la dignitat democràtica a través de conferències, propostes literàries, rutes guiades, exposicions i espectacles, entre d’altres. El cicle té continuïtat al llarg de l’any amb la programació d’altres propostes o l’impuls d’estudis de la comissió organitzadora.
El cicle de memòria històrica és impulsat per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Berga i la comissió de memòria històrica formada per persones a títol individual, organismes i entitats com l’Arxiu Comarcal del Berguedà, Òmnium Cultural del Berguedà, l’Àmbit de Recerques del Berguedà, el Centre d’Estudis d’Avià, la Societat d’Arqueologia del Berguedà i el Casal Panxo. La iniciativa també té el suport de la Generalitat de Catalunya a través del Memorial Democràtic i també de la Diputació de Barcelona.
La programació d’activitats de memòria històrica comptarà amb un parell de conferències. D’una banda, el doctor en Història i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Aram Monfort, posarà llum sobre l’existència i el funcionament dels camps de concentració franquistes a Catalunya. Entre els anys 1938 i 1942, els colpistes van anar implementant una extensa xarxa de camps de concentració i batallons de treballadors disseminats per tot el territori. La conferència mostrarà la part menys visible de l’univers repressor franquista de la postguerra i evidenciarà com va ser la base essencial de la llarga existència de la dictadura. La xerrada es farà el divendres 30 de gener, a la sala de plens de l’Ajuntament de Berga, a les 19 h.
D’altra banda, el Casal Panxo acollirà una conferència i exposició sobre les publicacions independentistes i socialistes, a càrrec de l’historiador Marc Santasusana. La conferència repassarà els orígens d’aquest moviment polític, que es remunten a 1918, i en seguirà el desenvolupament al llarg dels anys vint i trenta. Es posarà èmfasi en les seves publicacions, que van començar a aparèixer amb força a partir de 1931, convertint-se en una eina clau de difusió i organització. L’exposició comptarà, en primícia, amb exemplars de totes aquestes capçaleres. L’activitat es farà el divendres 6 de febrer, al Casal Panxo, a les 18:30 h.
Una altra proposta del cicle de memòria història serà la presentació del llibre ‘Ni Madrid ni Moscou. El partit comunista català (1926-1930)’, a càrrec de l’autor Ignasi Bea. El 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera, es feien els primers passos cap al naixement del Partit Comunista Català, la primera baula del comunisme independent a casa nostra. El PC Català va ser el primer partit comunista d'obediència estrictament catalana. Un partit que no va néixer quan ho van fer la majoria de partits comunistes d'arreu -a partir de la creació de la Internacional Comunista a Moscou el 1919- i que tampoc ho va fer a partir de l'escissió de l'ala esquerra de la socialdemocràcia com la immensa majoria dels partits comunistes, sinó fruit de l'acostament al comunisme de joves nacionalistes radicals. Un fet que explica el seu tractament de la qüestió nacional, amb l'autodeterminació en primer terme i com a punt de partida irrenunciable, i també ajuda a entendre que fos el responsable de l'aparició del primer diari comunista escrit en llengua catalana (Treball). La presentació del llibre es farà el dissabte 31 de gener, al Casal Panxo, a les 18:30 h.
“Per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi” és la cèlebre frase d’Antoní Massaguer, activista independentista que serà homenatjat amb motiu del 25è aniversari de la seva mort. Massaguer (Berga, 1947-2000) va ser detingut el 1980 juntament amb nou independentistes més, acusats de pertànyer a la banda armada EPOCA, i va ser condemnat a 36 anys de presó. Tanmateix, el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg va obligar a atorgar-li la llibertat provisional el 1989 i la definitiva, el 1993, atès que entenia que se li podrien haver vulnerat drets humans durant el judici. Un cop fora de la presó, va continuar la seva militància independentista. El Casal Panxo i la Fundació Reeixida impulsen aquest homenatge que es farà el diumenge 1 de febrer, a la Sala Casino, a les 17 h. En aquest acte hi intervindran Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, i Aleix Renyé, periodista, escriptor i antic refugiat polític.
En el marc del projecte ‘Xarxa d’Espais de Memòria’, que promou la Generalitat de Catalunya a través del Memorial Democràtic, s’ha promogut la creació de tres elements informatius sobre els refugis antiaeris de la ciutat, que es presentarà el dissabte 7 de febrer, a la plaça del Forn, a les 16:30 h. L’acte comptarà amb la participació de representants de l’Ajuntament de Berga, l’Àmbit de Recerques del Berguedà i es completarà amb una actuació poètico-musical i una visita a un dels refugis senyalitzats.
Els tres emplaçaments on s’ubicaran els plafons informatius són: la plaça del Forn, on s’instal·larà un tòtem que recull el projecte de refugis antiaeris de la ciutat de Berga dissenyat per l’arquitecte Emili Porta i Galobart, que contextualitza l’estratègia de Defensa Passiva; el Teatre Municipal, on s’instal·larà un plafó informatiu sobre el refugi del Casino i altres estratègies de defensa, com les trinxeres; i la plaça de la Ribera, que comptarà amb un plafó amb la descripció del refugi de l’ajuntament i informació sobre les estratègies de guerra per portar a terme els bombardejos.
L’elaboració del contingut dels elements informatius ha anat a càrrec de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, i la recerca ha estat liderada per la historiadora Rosa Serra. La informació dels panells es podrà consultar, juntament amb una ampliació del contingut i en diferents idiomes (català, castellà, anglès i francès) al web municipal mitjançant codis QR.
El 2 de febrer de 1939, les tropes franquistes dirigides pel general Sagardía van accedir a la capital berguedana per la cruïlla que enllaça el carrer del Roser amb la carretera de Sant Fruitós, a la cantonada de l’antic bar Cal Tonillo. Aquest encreuament marcava el límit de la població de Berga i era la mateixa via que portava a Solsona i Barcelona, la qual, va ser emprada per molts berguedans que marxaven al front. Berga i altres poblacions de la Catalunya Central van quedar lluny del front durant molt temps i no van patir la guerra gairebé fins al final. Tot i no haver estat un territori on es produïren enfrontaments bèl·lics directes, sí que van notar els efectes de la guerra en altres àmbits.
La programació d’activitats inclou dues rutes guiades gratuïtes per recórrer els escenaris de l’entrada de les tropes franquistes a Berga. Les visites es faran el diumenge 8 de febrer (11 h) i el dissabte 21 de febrer (16:30 h). El punt de sortida de les rutes serà Cal Tonillo. A més, les rutes finalitzaran amb la visita a un dels refugis antiaeris de la ciutat.
El diumenge 8 de febrer (18 h), a la Sala Casino, es farà la representació Dones del 36, contra el feixisme i la Guerra Civil de David Pintó i Joan Valentí. L’espectacle homenatja a totes aquelles dones que van lluitar per la llibertat, la igualtat i la justícia durant la Segona República i la Guerra Civil. Un espectacle ple d’emoció i compromís que recupera les seves veus a través de monòlegs, cançons, humor i projeccions audiovisuals. Històries com les de Tomasa Cuevas, Anita Garbín, Trinidad Gallego, Marina Ginestà, Salaria Kea, Matilde Landa, Mercè Núñez, Conxa Pérez o Les Tretze Roses tornen a escena per recordar-nos que la seva lluita no va ser en va. Dones que van resistir a l’exili, a les presons i al silenci imposat pel franquisme, però que mai van deixar de creure en un món millor. L’espectacle s’adreça a públic major de 12 anys i les entrades poden adquirir-se anticipadament al web https://ticketara.com/b/ajuntament-berga i a la taquilla del teatre una hora abans de l’inici de la funció.
